Charles Crook va fer una classificació de diferents maneres d'aprendre mitjançant les TIC, i per a fer-la va basar-se en quatre metàfores: L'ordinador com a tutor, com a alumne, com a simulador o com a eina.
L'ordinador com a tutor ens porta a la manera més tradicional d'ensenyar i a aprendre, on els alumnes són com una caixa buida que el mestre omple de coneixement i habilitats, en aquest cas el mateix ordinador. És la manera més pobra d'aprendre amb l'ordinador, ja que la programació sol ser tancada i no respon a les necessitats individuals de cada alumne.
L'ordinador com a alumne; en aquest cas l'aprenentatge es produeix per descobriment, pot ser autònom o guiat. Aquesta manera d'aprendre és més profitosa per al desenvolupament de les capacitats de cadascú.
L'ordinador com a simulador ens permet, també, aprendre per descobriment de forma més ràpida i efectiva que l'alumne sol. El principal problema és que el simulador és limitat, i no se li pot afegir informació nova.
Finalment, l'ordinador com a eina permet que l'alumne experimenti i relacioni aquestes experiències amb les seves preocupacions i, per tant, encamini el seu aprenentatge a allò que més li interessa. L'ordinador s'utilitza com a un amplificador de l'experiència, ja que permet fer hipòtesis, provar-les i equivocar-se, tornar enrere, compartir, integrar aprenentatges, tornar a provar i encertar, reflexionar... Comporta un canvi en la manera d'educar, ja que les habilitats fonamentals que demana el mestre, com podia ser recordar, evolucionen amb les tecnologies. Ho hem vist en l'entrada anterior sobre la taxonomia de Bloom
Les TIC funcionen com a amplificadors cognitius perquè ens donen la potencialitat de tenir diferents maneres d'aprendre.
De totes maneres, si l'educació no es fonamenta en un contingut, una metodologia i la implicació de l'alumne, les TIC seran inútils per a la millora de l'aprenentatge dels infants.
Us deixo la tasca que ens va demanar el Jordi en el seu moment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada