El bon comunicador

Per GTIC i COED ens hem dedicat a fer exposicions orals. "Identitat i Territori" era el que ens havia d'inspirar, i cada grup hem fet allò que bonament hem sabut. Hi han hagut temes de tot tipus, des del racisme al bullying, passant per la cabalgada de Ses Majestats els Reis d'Orient. Totes les exposicions han tingut alguna cosa interessant, tot i ser fetes per estudiants de primer de carrera, i crec que com a grup-classe hem anat millorant a cada sessió. "Errors" fets el primer dia d'exposicions no s'han repetit, i fer aquesta activitat ens ha fet créixer com a persones, com a comunicadors i com a futurs mestres. Us regalo dos videos, ja que és Nadal. El primer és un entreteniment de tres minuts, un mapa cronològic d'Europa, bastant interessant si us agrada la història o, simplement, sou curiosos. El segon és un bon comunicador. Us hauria de fer pensar, val la pena.

Compartint

Una wiki és una eina de creació conjunta de coneixement, tothom pot editar-ne el contingut o afegir-ne de nou. La wiki més gran que existeix és la wikipedia, amb milions d'articles en més de 280 idiomes. A classe vam fer una petita prova de wikis a la web misteri.wikispaces.com. També vam respondre a una serie de preguntes que ens va plantejar el Jordi a través de leu bloc. Us passo l'exercici tal i com el vam resoldre la Judith i jo:

• Són iguals els articles sobre un mateix tema en idiomes diferents? Això és una avantatge o una desavantatge?

Són diferents. Pot ser un avantatge ja que les informacions es poden complementar, però pot ser un desavantatge ja que si només domines un idioma pot ser l’article escrit sigui pobre.

Podem trobar punts de vista diferents segons el país des d’on està escrit l’article, i ens podem acostar a les diferents realitats del món, i fomentar així l’esperit crític comparant les informacions.

• Quina relació hi ha entre un wiki i la Wikipedia? (parts d’un wiki i de la Wikipedia)

Wiki és una eina que utilitzem per a crear la wikipedia. Tothom pot editar, és una eina de construcció comuna del coneixement. La wikipedia està feta amb la plataforma mediawiki.

• Com estan escrits els articles? Per què els articles s’assemblen tant els uns amb els altres?

Tots els articles comencen amb una introducció i una fitxa. A continuació hi ha un índex amb tots els continguts linkats i endreçats.

Els articles s’assemblen entre ells ja que hi ha un llibre d’estil de la viquipèdia que tots els articles han de complir per a donar-li uniformitat

• Qui escriu els articles de la Wikipedia?

Qualsevol persona que ho vulgui i pugui. Per saber qui ho ha escrit podem consultar l’historial.

• És veritat el que diu a la Wikipedia?

Si, ja que tots els articles han d’incloure referències a les fonts de les que prové la informació, i aquestes fonts han de ser fiables. De totes maneres, alguns articles són malmesos per vàndals.

• Qui vigila el vandalisme a la Wikipedia? Què són les llistes de seguiment?

Els mateixos usuaris de la wikipedia són els encarregats de detectar actes de vandalisme. Cada usuari té una  llista de seguiment dels articles que l’interessen, i és notificat dels canvis que s’hi fan. Així mateix, la wikipedia s’autorregula.

• Tothom pot crear i editar articles? Que cal fer? Com s'edita un article?

Si; cal crear un compte, anar a la pestanya d’editar i canviar el que creiem convenient. La Judith i jo hem editat l’entrada catalana de la viquipèdia referent a l’horòscop, des de l’Horòscop i la carta natal fins a civilització Maia.

• Diferències entre les enciclopèdies clàssiques i la wikipèdia?

La manera de construir-la. Les clàssiques tenen un o varis autors, i no són susceptibles de canvi un cop publicades.

• Les discussions. Què son? On es fan?

Són debats que s’estableixen entre els editors quan hi ha controvèrsia sobre alguns detalls. Es fan a una pestanya paral·lela a l’article.

• Els enllaços, les fonts i les cites

Els enllaços ens permeten navegar còmodament per la viquipèdia, passar d’article a article segons els nostres interessos. Les fonts són estandaritzades, tots els articles de la wikipedia tenen el mateix format. Les cites són indispensables, donen credibilitat i criteris per a la discussió dels articles

• La Wiquipedia i les altres wikipèdies. Què són els projectes germans?

Segons la pròpia wikipedia, els projectes germans són tots els wikis gestionats per la fundació wikimedia. Així com la wikipedia és un projecte d’enciclopèdia lliure, hi han altres projectes de biblioteca, citacions, viatges, material educatiu… Es pot aprofundir a

• Què és el llibre d’estil de la Wikipedia?  

Aquest llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant.

• On és la pàgina sobre com crear una pàgina de la Wikipedia?

http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_empezar_una_p%C3%A1gina

• Sobre la neutralitat dels coneixement. Els diferents punts de vista. Les enciclopèdies clàssiques. Què en sé?

Les enciclopèdies clàssiques estan fetes des d’una òptica particular, en funció de qui les financiï, i per tant poden tenir punts de vista esbiaixats. Al ser de creació conjunta i no estar financiada públicament s’allibera d’aquest biaix, la qual cosa la fa més fiable.

• Què és eduwiki?

L'Eduwiki és la wiki per a l'alumnat dels 6 als 16 anys. Nens i nenes poden començar per la Primerawiki, mentre que els i les joves tenen l'espai Wikijove.

És un espai col·laboratiu, on participen moltes persones des de diferents centres educatius d'arreu de Catalunya, en català i seguint uns principis normatius.!

Quina és la relació entre les llicències Creative Commons i la Wikipedia?
m'ajudeu a respondre aquesta pregunta?

- Els 5 pilars: Polítiques oficials que defineixen el caràcter de la wikipèdia

Per ampliar informació es pot visitar el bloc del Jordi, hi han dues entrades referents a les wikis, i a cada una hi han enllaços interessants...

Pensant

En el marc de la setmana de reflexió vam dur a terme diverses activitats. Dilluns una excursió per Collserola, dins el marc de l'Educació Física. Des del Baixador de Vallvidrera fins a l'estació de Sant Cugat, seguint les detallades indicacions que els professors ens van passar. Alguns grups es van perdre, d'altres van abandonar... Nosaltres vam aconseguir arribar sencers. A la imatge s'aprecia part del grup amb el Pi d'en Xandri de fons.

Dimarts, en el marc de l'assignatura de plàstica, vam anar de visita al MNAC. Una de les obres que em va agradar més va ser “La deessa”, de Josep Clarà. Era una escultura petiteta, de marbre, on es podia veure una dona que recolzava el colze dret al genoll esquerre… em va recordar al “Pensador” de Rodin, que és una obra que em va impressionar quan la vaig veure en viu. Em transmet calma i concentració, i alhora pau i alliberament.

Pel que fa al projecte pedagògic del museu, em va semblar ben pensat i ben aplicat. És multidisciplinar i treballa l’aprenentatge a través del joc amb el tacte, la vista, l’oïda i la percepció del propi moviment. Desperta l’atenció dels nens, que donen feedback immediat, indidepnsable per a que una visita fora de l’escola es converteixi en una experiència interactiva i no una exposició unidireccional. Consisteix en una sèrie d’activitats flexibles, adaptables a les edats i a les característiques dels diferents grups, que inclouen elements com la plastilina, la música, la recerca, la creativitat i l’expressió corporal.

La nostra guia, la Natàlia, va acompanyar-nos i va intentar que gaudíssim de les activitats tant des de l’òptica de l’adult-educador com de l’infant que descobreix. Crec que va fer una bona feina, va plantejar les activitats de forma atractiva i ens va anar omplint d’informació sense saturar-nos, barrejant les explicacions amb activitats.

Dimecres i dijous vaig tenir l'oportunitat de viure l'escola des de dins, acompanyant a una companya de 3r, la Lara, en les seves pràctiques. L'escola on vaig anar, la Miquel Martí i Pol de Sabadell, és una escola pública, de dues línies per curs i que porta infants des dels 3 anys fins als 12, és a dir Infantil i Primària. Em va tocar acompanyar als infants de P4 en les seves activitats normals. Dimecres al matí vam anar de visita al mercat de Sabadell, i vam comprar nous, magranes o carbassa. A la tarda vam parlar sobre el mercat, i vam dibuixar el que cadascú havia comprat. Dijous van venir dues mares a llegir poemes, i com que un dels poemes parlava d'un ou ferrat, doncs vam fer un ou ferrat amb plastilina, que els nens es van poder endur a casa. Jugar al pati, treballar motricitat fina amb peces i graelles, conversar, cantar, jugar una mica més... i així de ràpid van volar els dies.

Divendres vam assisitir a una xerrada sobre els tablets i la introducció de les noves tecnologies a l'aula, i ja està explicat en una entrada anterior!

Escoltant

L’OBC I EL TITÀ DE MAHLER.

El dia 24-11 vaig anar a l’auditori a veure i escoltar un concert simfònic. Vam escollir el tità de Mahler. La representació estava dividida en dues parts; a la primera vam escoltar “Concert per a violí i orquestra, op 15” (1939, rev. 1958), de Benjamin Britten, dirigida per Pablo González. La violinista, Isabelle Faust, portava el protagonisme de l’obra, que va durar una mitja hora i tenia tres parts diferenciades: Començava amb un moderato con moto, continuava amb un vivace i acabava amb un passacaglia: Andante lento (un poco menos mosso). Va ser una representació bastant fluixa, gairebé tímida, la orquestra cedia tot el protagonisme a la violinista i a mi em va semblar que la orquestra quedava ofegada i trepitjada per la força del violí principal, i no es deixava anar i quedava sempre en un segon pla, inclús a la segona part, que era més ràpida i tenia més força. Tot i això, veure i sentir els solos de violí impressionava, tant pels sons que li treia a l’instrument com per l’expressió facial i corporal de l’artista, transmetia sentiment i emoció.

A la segona part de la representació, la orquestra de l’OBC va tocar la Simfonia num 1 en Re Major, “Tità” (1884-1888, rev 1893, 1896) de Gustav Mahler. La orquestra estava formada per primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos. Hi havia flautes, oboés i clarinets; i fagots, trompes, trompetes i trombons. S’hi afegien la tuba, la percussió i l’arpa. Quan s’hi posaven tots plegats si que feien eriçar la pell. Va ser una molt bona experiència, com pujaven i baixaven, com conversaven entre ells i es responien i de cop es posaven d’acord i tots junts omplien cada racó de la sala. Va valdre la pena utilitzar un matí de diumenge per a donar de menjar alguna cosa nova al meu cervellet…